EL DIA DE L'INTERNET:
L'organització del Dia d'Internet, en representació de les 29 associacions que conformen el Comitè d'Impuls, agraeix al Senat espanyol per albergar
La música lliure és aquella música que està protegida per una llicència lliure, a l'estil de la Llicència Pública General, o la llicència *BSD que empara a una part del programari lliure. D'aquesta forma, es protegeix la difusió de la música, i es fa possible que arribi lliurement al públic. Com en el programari lliure, podem distingir entre material de domini públic i material pel qual l'autor rep el reconeixement de l'autoria, encara que permeti la seva lliure difusió. El que permet a l'autor a part d'obtenir el reconeixement que mereix, obté també molta publicitat que podria garantir-li molt èxit
.
hola soc alba, i es la primera vegada que faig un blog i no se que posar
bueno, ja ens veurem
!fins un altre¡!
sistemes operatius lliures:
des dels diversos sistemes operatius lliures existents GNU/Linux, totes les versions dels BSD, GNU/Hurd, etc.
sistemes operatius propietaris:
WINDOWS: motzilla
firefox
gimp
open office
abiword
AVENTATGES:
-costant evolució
-noves funcions
-depuració de errors=bug
-ultimes versions
La primera versió del navegador Firefox ha tingut dos milions i mig de descàrregues durant els dos primers dies. Aquest programa lliure, que funciona amb el sistema operatiu Windows, està plantant cara a l'omnipresent Internet Explorer, que des de l'estiu i per primera vegada en la seva història perd quota d'usuaris. L'èxit de Firefox i d'altres, com el paquet d'ofimàtica OpenOffice o el client P2P Emule, és la punta de l'iceberg d'una invasió d'aplicacions la gràcia de les quals resideix a permetre als usuaris gaudir de la seguretat i senzillesa dels programes lliures, sense deixar d'utilitzar Windows o Mac.
Fins a ara, el corrent majoritari en el moviment del programari lliure es dirigiria a convèncer als usuaris que adoptessin el sistema operatiu Linux, quelcom al que molts no s'atrevien, pel gran canvi que significa. Paral·lelament, s'obria una altra via que està collint grans èxits: els programes lliures que funcionen sota Windows i Mac OS. Amb ells, l'usuari no ha de canviar tot el seu sistema per a gaudir dels avantatges d'utilitzar un programa lliure.
Segons Hispalinux, la popularització d'aquests programes no forma part de cap estratègia preconcebuda: "El fet de que es portin a Windows és conseqüència del seu èxit en entorns Linux. Més que una estratègia, és part d'un procés lògic, que podem aprofitar per a ensenyar als usuaris que el programari lliure és tan bon o millor que el propietari".
Actualment, les principals aplicacions propietàries per a Windows conten amb alternatives lliures, perfectament estables i amb molta acceptació, com l'OpenOffice, afavorit per Sun Microsystems i que acaba de complir quatre anys, el navegador Firefox o el programa de correu Thunderbird, ambdós de Mozilla. La llista segueix amb programes per a escoltar música, dibuixar, manipular fotografies, comptabilitat, intercanviar fitxers, crear pàgines web, etc.
Encara que funcionin amb Windows i segueixin la seva estètica, tenen les mateixes prestacions que la resta de programes lliures: l'usuari pot personalitzar-los, acostumen a ser gratuïts i més segurs. Segons un estudi de la consultora independent Secunia, el Firefox va tenir, entre 2003 i 2004, 13 problemes de seguretat, el 15% "altament crítics". En el mateix període, l'Internet Explorer va tenir 44, el 14%, "extremadament crítics" i el 34%, "altament crítics".
Segons la revista "eWeek", la fugida d'usuaris d'Internet Explorer a Firefox va començar entre juny i agost, coincidint amb la publicació de serioses fallades de seguretat al navegador de Microsoft. A mitjans de setembre, quan va aparèixer la versió "preview" de Firefox 1.0, hi va haver 300.000 descàrregues en 24 hores i, recentment, ha arribat als vuit milions.
El Firefox és l'èxit més clamorós dels programes lliures per a Windows, però no l'únic. Floreixen en la web els magatzems on s'ofereixen programes d'aquesta mena, cada vegada més descarregats. Bartolomé Sintes, professor d'informàtica de l'institut de secundària d'Abastos, a València manté CDlibre.org, on ofereix 236 programes gratuïts, la gran majoria lliures.
"Atès que Windows és el sistema operatiu utilitzat al 90% dels ordinadors del món, és lògic que un programa que aspiri a ser utilitzat per molts usuaris funcioni en Windows o, millor, que sigui multiplataforma, perquè al cap i a la fi els usuaris no presten molta atenció a quin sistema operatiu es fa servir. És innegable que cada vegada hi ha més programes lliures per a Windows, milers", explica.
Un altre magatzem és WinSLow, una iniciativa sorgida de la Universitat Jaume I de Castelló i l'associació Aditel, que mantenen Natxo Morell, Ignacio Gil, Luis López i Emilio Sánchez: "El procés d'independitzar als usuaris del programari propietari no té perquè resultar traumàtic, es pot plantejar un canvi gradual, que l'usuari pugui familiaritzar-se amb programes lliures que s'executen en un entorn que ja coneixen".
El mateix opina Carlos Atarés, de Hispalinux: "Amb aquests programes, la gent pot comprovar per ells mateixos, sense haver de migrar el seu sistema informàtic a Linux, que el programari lliure funciona correctament, amb el benefici afegit que tenen accés al codi i el suport d'una comunitat per a solucionar-los els problemes".
Molts d'aquests programes són multiplataforma, funcionen indistintament sota Windows o Linux, quelcom que valoren en WinSLow: "Així, quan l'usuari es decideixi a donar el gran salt i abandonar definitivament el sistema operatiu propietari de sempre, ja coneix les aplicacions amb que es trobarà".
El fet de ser lliures facilita també que estiguin disponibles en diversos idiomes. El projecte Nave tradueix tots els programes de Mozilla al castellà i, en català, Softcatalà ha traduït els més destacats, com l'OpenOffice, el Mozilla, el FireFox, el ThunderBird o el GIMP. Jordi Mas, de Softcatalà, explica: "Els programes lliures per a Windows solen ser molt senzills d'instal·lar. Els que no, els adaptem nosaltres mateixos, aprofitant que són de codi lliure".
Una vegada instal·lats, expliquen a WinSLow, "les primeres versions, en fases primerenques de desenvolupament, poden tenir bastants fallades, igual que els programes tancats, la diferència és que aquests no publiquen les seves primeres versions. D'altra banda, gràcies a que el codi és obert, pot ser inspeccionat per milers de persones, creant-se un cicle de correcció i publicació molt dinàmic en el que contínuament es millora el programari".
Afegeix Sintes: "Si un programa lliure té èxit, normalment es crea una comunitat d'usuaris que participa, traduint el programa, creant tutorials, corregint errors. En el cas d'un programa propietari, únicament l'empresa pot fer aquest treball i, si per algun motiu deixa de desenvolupar-lo, els usuaris no poden fer res".
Encara que existeixen programes lliures per a fer gairebé de tot en Windows, hi ha algunes mancances, segons WinSLow: "Els sectors més descurats són el CAD, la maquetació de textos i l'edició de so. I un altre sector, que probablement representa una de les majors barreres d'entrada per als programes lliures, és el de l'entreteniment. Encara que hi ha jocs lliures, el seu nombre és insignificant comparat al del parc propietari".
Per a escriure un programa lliure que funcioni amb Windows no és necessari demanar permís, explica Bartolomé Sintes: "Microsoft fa el seu sistema operatiu perquè d'altres programes funcionin amb ell. Si després qui fa els programes els fa lliures, Microsoft no pot fer res". Jordi Mas ho explica de forma tècnica: "Per al desenvolupament del programa no s'utilitza directament el codi propietari, excepte en el cas del compilador. Senzillament, es marca una frontera entre el codi lliure i el propietari".
Aventuren a WinSLow: "Encara no hi ha cap clàusula a les llicències de Microsoft que impedeixi executar una aplicació sobre el seu sistema operatiu, però no es pot descartar que en un futur inclogui la prohibició d'executar aplicacions lliures. De moment, no donen cap facilitat als desenvolupadors: al no contar amb contractes amb l'empresa, no es disposa de documentació sobre les llibreries del sistema o formats utilitzats, que es mantenen en secret".
L'èxit d'un programa lliure fet a l'estat espanyol
Francesc Busquets és l'autor d'un programa lliure anomenat Clic, destinat a activitats educatives multimèdia. El va crear a principis dels 90, quan Linux era un experiment i el moviment del programari lliure pràcticament no existia. Funcionava amb Windows 3.0 i es basava en un programa també lliure, per a MS-DOS, Electra, desenvolupat sota els auspicis del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
"Em preocupava que la interfície fos visual i senzilla, amb l'objectiu que qualsevol docent s'animés a crear els seus propis materials. Així, l'ús del programa es va anar estenent entre els seminaris d'informàtica educativa i els grups de treball de renovació pedagògica, que van aportar moltes idees de millora", explica Busquets.
Copyright:
Qualsevol persona o col·lectiu pot dissenyar una alternativa al copyright.
Però pocs o cap tindran la sort de contar amb el respatller d'un jurista de la talla de Lawrence Lessig.
Entre moltes altres coses, ha estat professor de dret a Harvard, advocat en casos crucials sobre propietat intel·lectual (p. ex.: la cèlebre llei Sonny Bono) i autor de manuals de referència com El futur de les idees o El codi.
Com es basa en un sistema de llicències: petites o grans renúncies a la propietat intel·lectual en favor de la lliure circulació d'idees i sabers.
La més oberta és “la llicència d'atribució”, en la qual el creador permet l'ús i distribució de la seva obra sense restriccions, sempre que s'acrediti el seu treball.
Si fem servir la variant “no comercial”, permetem tot això sempre que no s'actuï amb ànim de lucre (és a dir, cedeixo el meu treball gratuïtament a qualsevol, però no a una empresa que vulgui explotar-lo).
La llicència “no permet la circulació del treball però no la seva modificació (ideal, per exemple, per a un escriptor que vol que la seva novel·la circuli lliure però íntegra, sense que ningú la retoc).
Copyleft:
El terme copyleft neix en el món de la programació, concretament en el del sofware lliure, àmbit en el qual el copyleft consitueix un mètode per a fer que un programa de programari lliure es mantingui sempre lliure, obligant que totes les modificacions i versions esteses del programa siguin també programari lliure, garantint així les llibertats dels usuaris.
linus torvald:
Linus Torvald és probablement la personalitat més coneguda relacionada amb el món del Programari Lliure. És el creador i principal mantenidor del kernel (o nucli) de Linux. Al 1991 el kernel de Linux es va incorporar al projecte de GNU, el qual encara mancava d'un nucli operatiu, i va donar lloc al sistema operatiu GNU/Linux, utilitzat avui dia per milions de persones arreu del món. El kernel de Linux està llicenciat amb llicència GPL.
Richard Stallman:
Richard Stallman és el fundador de GNU i de la free Software Foundation. Al 1983 va iniciar el projecte GNU (acrònim de GNU's Not Unix) amb la intenció de desenvolupar un sistema operatiu Lliure tipus UNIX. Al 1985 va definir la idea del Programari Lliure tal com abans s'ha definit en aquest article. Aquell mateix any va presentar la llicència GPL.
Programari lliure:
Programari lliure és aquell programari que be amb el permís per a utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo, tant si és literalment com si és modificat. lliure o de pagament.
Més concretament, vol dir que el codi font ha de ser disponible:
"Si no és font, no es programari". Aquesta és la versió simplificada; definició detallada.
programari propietari:
El Programari propietari és aquell programari que no és lliure ni semilliure. El seu ús, redistribució o modificació és prohibit, o conté restriccions tals que impedeixen fer-ho de manera lliure.
La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de programari de caràcter privatiu en els nostres ordinadors amb l'excepció temporal d'aquells l'objectiu dels quals sigui aconseguir una versió lliure que substitueixi la propietària.
Fora d'això pensem que no hi ha cap possible excusa per a instal·lar un programa de tipus privatiu.
Per exemple, vam sentir-nos justificats a instal·lar Unix al nostre ordinador als anys 80 perquè el feiem servir per a escriure una versió de substitució.
Actualment no podem aplicar aquest principi pel fet de comptar ja amb sistemes operatius de tipus lliures, i per tant, a cada nou ordinador que instal·lem només s'executen sistemes operatius de caràcter lliure.
les 4 llibertats de software
<*strong>* Executar el programa, per a qualsevol propòsit;
<*strong>* Estudiar el funcionament del programa, i adaptar-lo a les seves necessitats;
<*strong>* Redistribuir còpies;
<*strong>* Millorar el programa, i posar les seves millores a la disposició del públic, per a benefici de tota la comunitat.
Com a conseqüència d'aquestes 4 llibertats, el Programari Lliure ofereix la llibertat d'aprendre, llibertat d'ensenyar, llibertat de competir, llibertat d'expressió i llibertat d'elecció.
La llibertat es té en compte! Per totes aquestes raons hem decidit conscientment evitar el terme \"*Open *Source\", i parlar de Programari Lliure, o el terme equivalent en altres idiomes.
Li vam aconsellar que prengui la prengui la mateixa decisió.
